Suposo que va ser tot just amb l’inici de l’adolescència i el descobriment del sexe salvatge i sense perdó que es té abans dels 18.
Caminar del bracet
Amb el temps hi he anat molt del bracet, primer amb les meves novies i després amb la que ara és la meva ex-dona, i desde quasi que quan va començar a caminar, amb la Violeta.
Montse, dinem?
A casa aquesta era una frase que em repetien sempre: Com pots perdre el temps miserablement d’aquesta manera.
Capitol 1, d’una altra vida.
Escric enfrontar s’hi perquè és una guerra, sense treva, on ningú dorm bé i sobretot el que es és pitjor: tothom té raó, i tothom hi perd. Consell del dia 1: tothom hi perd.
NIKSEN i la Boira
El treballador de la SEAT que es queixa de les deslocalitzacions es compra els texans a Inditex a 10 euros, fets a xina per nens
Nadals, canalons i culleretes
Els ulls se li il·luminen i de cop comencem, com aquell qui no vol la cosa, a parlar de canalons, i de com els fa i de com si posa això i lo altre. Me la miro amb familiaritat, m’encanta cuinar, i els canalons fan patxoca tots els dies, i no solament per Sant Esteve.
Un altre món
Dir adeu a 22 anys de vida en comú, es quasi bé tant impossible com agafar al vol un adeu mal dit.
Dies en que et vols morir
La meva zona de confort dels dissabtes és diferent, ha canviat, s’acosta més avui a un purgatori que no pas a un infern, i la latencia de la possibilitat d’un nou paradís és present.
Els primers dies de les nostres vides
La solitud dels amors que acaben i els fills que marxen i els gossos que moren prop teu, son proves que ens toca empassar
Tardes de Pandemia, avui.
Les tardes de pandèmia, de diumenges eterns set dies per setmana, eren tardes de lectura, de somriures amb la Violeta, i de bromes amb el Max.
Mis Bitàcoras. 