No vull que ningú em mal entengui, i per sobre de tot no ho defenc, però si tingués entre 13 i 17 anys, fos Marroquí o Algerià o Tunisià, és igual, un menor immigrant lluny de la família, empès per aquesta família o per la situació que visc al meu país, de pobresa, gana, violència o el que sigui i aterrés aquí, a Catalunya o a qualsevol punt d’un país europeu… Un lloc on tothom em mirés amb desconfiança, em tinguéssin ganes, i per sobre de tot no em permetessin, ni volent-ho integrar-me, el que faria seria el mateix que ells, que aquests MENAs amb els que tots ens omplim la boca, i als que molts de vosaltres voldríeu fora dels nostres pobles i del país.

Tots tenim fills i filles, i tots vulguis que no tenim por. La por crec que és consubstancial a la paternitat o maternitat i lluitar contra aquesta la nostra ultima obligació com a pares.

Em drogaria, o beuria, o simplement després de tantes mirades acusatòries, si, també acabaria atonyinant a la gent per el carrer. Robaria per ser, o tenir a la butxaca el mateix que tenen tots aquestes que em miren amb por o simplement amb commiseració o directament que no em miren. Jo no soc transparent i si m’insultes t’insultaré i com que ja no tinc res a perdre, perquè ja ho he perdut tot, robaré, pegaré i fins i tot si m’apretes i m’escalfo violaré.

No els defenc, i segur que n’hi ha algun d’ells que no deu valdre un cèntim, però la majoria son víctimes, víctimes en darrera instancia d’un mon que compartim però alguns desde a dalt i altres desde amunt.

I la Dreta del nostre país, o aquesta dreta que no és nostre, que articula tant bé la nostra por, ens encén i ens planta davant de ajuntaments reclamant…reclamant què exactament, que els empresonin? Que els fotin fora, que els portin on? Estem de totes totes creant la llavor del radicalisme i l’odi ja no a les portes de les nostres cases, si no més aviat a la cuina del pis de sota.

Son gent diferent, gent amb altres valors o fins i tot amb valors encara no consolidats, no solidificats, i nosaltres no els ajudem, sinó que més aviat encenen les nostres fòbies i les nostres inseguretats.

L’altre dia eren un militar i un guàrdia civil i dos amics mes que violaven una noia a Pamplona, ahir eren dos suïssos sortint de opium a la villa olímpica que forçaven una noia… no us he vist a cap de vosaltres assaltant el consolat suís. I no us demano que no ho feu, ans el contrari, el que us proposo és que no us deixeu instrumentalitzar.

Es horrorós i condemnable el que fan, però que faries tu al seu lloc. Oblida’t de quin univers vens i posa’t tu al seu lloc: no respondries amb violència a la nostra violència? Perque si, som violents, molt violents, molt més que ells, i el que és pitjor: no ens sobta ser-ho.

Tinc un fill i una filla, me’ls imagino en la situació de tots aquests nois que avui he vist per les rambles, o que estan al Masnou o… no serien millors si no estiguéssim nosaltres, els mestres i tot els seu entorn protegit, inculcant dia a dia, valors ètics i morals. ( i així i tot algun es descarria) imagina’t ara com serien. Potser serien pitjors. Tots els que us esteu manifestant a les portes del centre del Masnou o de qualsevol altre lloc, sou, i em sap greu dir-ho: uns racistes, teniu poc enteniment i una falta de empatia brutal. El sistema és qui ha de castigar les seves actituds, i tu com a ciutadà hauries de educar.

Jo també tinc fills i filles, i si algú els fés mal, aquest patiria, però no m’imagino convertit en una eina de tots aquests que us estan utilitzant i abocant a la violència (C’s, PP, VOX, amb el silenci dels progres convergents i la estupida gauche divine socialista).

Si integreu, s’integraràn, si lluiteu contra ells, ells son més forts, no ho dubtis. I estem parlant de dos o tres individus dins un gran contingent de joves que de segur no tenen ni ganes de estar aquí. No culpabilitzeu a tot el col·lectiu.

Per cert una xifra per fer-vos pensar, sols el 3% de la població reclusa de Catalunya és de origen estranger.  Mireu-vos el melic.