Dies en que et vols morir

on

Hi ha dies que et vols morir, acostuma a ser cap de setmana, un cap de setmana que s’assembla poc o res al que era abans. Passejo per la Boqueria a les parades de sempre, estic sol i penso que el menú de la semana serà fruit meu. He vingut amb cotxe escoltant als corresponsals de les radios catalanes enganxats a Ucraina: si, hi ha una guerra a una Ucrania que vaig tenir la sort de visitar moltes vegades entre el 2016 i el 18.

Les pors que en Putin ens provoca no tenen res a veure amb el pànic enfront de la vida que m’espera, és un panic que res té a envenjar la por, és més aviat un lleuger formigueig davant un nou gran viatge vital.

Però em passejo, i escric. Si: algu m’ha recrimintat que deixi d’escriure i no ho he fet, he deixat de publicar, per ara. Torno a passejar tot sol com quan tenia 20 anys per el centre, revisito carrers i camino més a poc a poc. Caminar lentament et dona la possibilitat de recordar, i de reconstruir. Com quan tens una paralisis i cal fer exercicis de recuperació i cal també recosntruir la massa muscular. La meva massa sentimental cal que es refaci. Perque a la fi una separació, voleu o no, es un fracàs vital sols comparable amb la mort, i més, quan aquest te un pes de 22 anys.

Em miro el peix i penso que la Lubina és massa gran, però la Puri me la encoloma, miro els llagostins i penso que al Max li agraden, compro ostres per ella per mi i la Vio, penso que amb les ostres faig com si encara estiguessim casats, que m’agrada per ser camins que conec i no la trinxera que m’espera. Em prometo convidar a ostres a tothom en un futur per no acabar com el meu veí que se les menja un cop a la setmana sol, provant de veure un cel a través d’una mosquitera comprada als xinesos i lligada amb pinces de estendre a une reixes rovellades. No No vull ser com ell.

La meva zona de confort dels dissabtes és diferent, ha canviat, s’acosta més avui a un purgatori que no pas a un infern, i la latencia de la possibilitat d’un nou paradís és present.

El cel, malgrat la grisor del matí obre uuls als nuvols on més enllà s’alvirà un cel blau.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s