A casa aquesta era una frase que em repetien sempre: Com pots perdre el temps miserablement d’aquesta manera.
Categoria: Amigos
Plorem plegats, però que no es noti!
Fa tant de temps que ens coneixem, que veure’t plorar o pensar que ho fas pot arribar a trencar el meu posat d’arrogant professional.
Depende…
Teniem tots els números per acabar en una cuneta, i encara pot passar però clar…. todo depedende! I resulta que ens morim de coses xungues patètiques i que ens fan reflexionar de com vulnerables serem, som, i sobretot erem
Els Estralls del Temporal Glòria
veig flotar la palmera a la piscina tot pensant que li dona un to de no sé què, ben tropical al que el meu avi hauria anomenat: la bassa del jardí
Mi Encargo.
M’he tornat a trobar còmode amb el que dic i penso, i, encara que ella continua essent prudent, la meva indulgencia extrema sembla captenir-la.
Afany per viure!
La meva resposta ha estat senzilla, estranya, la mateixa que sentia a les venes als anys 90: depèn de la teva disponibilitat per la vida.
Cleveland no está en el Mapa
Llegué enfermo y con fiebre y me voy sano y con tos, pero lo más importante, dejo Cleveland feliz de haber compartido un dia con los Villoriings que emigraron hace ya dos años a Estados Unidos. Fue como siempre, y esto es lo importante
Quan erem els millors del món
la Iaia sempre estava allà per dir-nos que erem el millor del món. A l’època l’estupid el meu germà em deia que era drogadicte, i la meva germana em tenia a l’alçada de qualsevol hooligan. La meva mare feia dies que no em parlava i el meu pare em mirava amb desconfiança.
Roma sense tu.
D’aquí a tres dies tornaré a ser a Roma, miro la guia que he comprat i crec que no em cal, en Santacana es pensava que no l’escoltàvem, però si que ho fèiem, i el que és pitjor: ell quedarà per sempre gravat a la ciutat eterna, per tota una generació.
Estupidesa
M’agrada la gent capaç d’entendre que el gran error humà es probar de treure’s del cap allò que no els surt del cor
Mis Bitàcoras. 