Categoria: Cosas que me gustan

Manicura

Suposo que va ser tot just amb l’inici de l’adolescència i el descobriment del sexe salvatge i sense perdó que es té abans dels 18.

Caminar del bracet

Amb el temps hi he anat molt del bracet, primer amb les meves novies i després amb la que ara és la meva ex-dona, i desde quasi que quan va començar a caminar, amb la Violeta.

Montse, dinem?

A casa aquesta era una frase que em repetien sempre: Com pots perdre el temps miserablement d’aquesta manera.

Capitol 1, d’una altra vida.

Escric enfrontar s’hi perquè és una guerra, sense treva, on ningú dorm bé i sobretot el que es és pitjor: tothom té raó, i tothom hi perd. Consell del dia 1: tothom hi perd.

Dies en que et vols morir

La meva zona de confort dels dissabtes és diferent, ha canviat, s’acosta més avui a un purgatori que no pas a un infern, i la latencia de la possibilitat d’un nou paradís és present.

Tardes de Pandemia, avui.

Les tardes de pandèmia, de diumenges eterns set dies per setmana, eren tardes de lectura, de somriures amb la Violeta, i de bromes amb el Max.

3 cops 16 anys.

Ara que tinc 16 anys per tercer cop, t’agafaré de la mà i provaré de passejar amb tu alguna tarda, et regalaré margarites i t’escriuré alguna carta.

Viure amb fervor.

Aquelles coses que diem que farem quan tiguem temps son exactament les que no fem mai.