Capitol 1, d’una altra vida.

Escric enfrontar s’hi perquè és una guerra, sense treva, on ningú dorm bé i sobretot el que es és pitjor: tothom té raó, i tothom hi perd. Consell del dia 1: tothom hi perd.

NIKSEN i la Boira

El treballador de la SEAT que es queixa de les deslocalitzacions es compra els texans a Inditex a 10 euros, fets a xina per nens

Dies en que et vols morir

La meva zona de confort dels dissabtes és diferent, ha canviat, s’acosta més avui a un purgatori que no pas a un infern, i la latencia de la possibilitat d’un nou paradís és present.

Gràcies . Gracias

(version en castellano al final)
“Jo tenia un amic que es deia Puig que sempre…” i Aleshores la corda s’estira i els teus ulls blaus continuen dins una historia on ja no hi som, que som capaços de verbalitzar

2020 – Fuck you Carpathia.

Què estrany escriure que aquest any ha estat excepcional, però ho ha estat. Excepcionalment trist, excepcionalment intens, excepcionalment desafiant, potser a vegades fins i tot un any d’alguna manera feliç.

Dilluns al sol

però m’aferro a les llagostes de la peixera del restaurant del Titanic: que s’enfonsés va ser tot un miracle i una salvació per elles.

Somos Monarquicos! (o no)

Sabíamos que era un corrupto, que era un adultero ligero de cascos, que vivía del momio (y gracias a él si pensamos en Francisco Franco Generalísimo de España), que cobraba comisiones y que su vida más que disipada era de un sin-freno tremendo a nuestra coste.