Un altre món

Dir adeu a 22 anys de vida en comú, es quasi bé tant impossible com agafar al vol un adeu mal dit.

Quan erem els millors del món

la Iaia sempre estava allà per dir-nos que erem el millor del món. A l’època l’estupid el meu germà em deia que era drogadicte, i la meva germana em tenia a l’alçada de qualsevol hooligan. La meva mare feia dies que no em parlava i el meu pare em mirava amb desconfiança.

Tot depèn.

Vivim ja en el moment de la crisi constant, en el que potser morirem a qualsevol cantonada i als petons que no donem per por d’encostipar-nos.

Un huevo ya no es UN HUEVO.

Los niños ya no son niños, y las mujeres u hombres ya no son lo que son ni lo que les gusta parecer. Una o un amante ya no es un o una amante, y los juegos de cama y las intrigas, muchas veces dejan de serlo y se convierten en cosas muy distintas.

Ritos…

borra ese “te quiero” que yace de mis labios,
para arrinconarse en tu cuartel de piel y sentido…

T’estimo.

La casa ens perviurà i deixarem notes secretes a les parets, entre les pedres, com ho fèiem a la casa d’Artà, aquella casa de Mallorca que mai fou nostre però que fèiem que ho era. Potser aleshores, d’aquests murs tan freds, altres veus tornaran a parlar d’amor, de cuines i de llibres, com nosaltres vam fer la resta dels nostres dies.

Los amantes de Bausen…

De sobte, tot el poble alhora i sense que ningú se’n quedés al marge, van començar a construir a uns 400 metres del poble un nou cementiri. Tots hi van treballar amb ganes. Alguns amb el cor colèric per aquella situació