Dir adeu a 22 anys de vida en comú, es quasi bé tant impossible com agafar al vol un adeu mal dit.
Etiqueta: familia
Els primers dies de les nostres vides
La solitud dels amors que acaben i els fills que marxen i els gossos que moren prop teu, son proves que ens toca empassar
Tardes de Pandemia, avui.
Les tardes de pandèmia, de diumenges eterns set dies per setmana, eren tardes de lectura, de somriures amb la Violeta, i de bromes amb el Max.
Ets un racista.
Tots tenim fills i filles, i tots vulguis que no tenim por. La por crec que és consubstancial a la paternitat o maternitat i lluitar contra aquesta la nostra ultima obligació com a pares.
Quasi a punt per tornar….
Suposo que l’habitació et semblarà petita, i suposo que nosaltres provincians.Trepitjes el carrer d’una manera diferent i transpires ja alguna cosa que pocs a la teva edat tenen.
Roma sense tu.
D’aquí a tres dies tornaré a ser a Roma, miro la guia que he comprat i crec que no em cal, en Santacana es pensava que no l’escoltàvem, però si que ho fèiem, i el que és pitjor: ell quedarà per sempre gravat a la ciutat eterna, per tota una generació.
Vacances Brettonnes
Bretanya és un tresor a descobrir, o potser érem nosaltres qui teníem el tresor amb nosaltres i aquests dies hem tingut temps per obrir els cofres i veure’l.
Et trobem a faltar.
Tu ets a la presó, i ells ploren a les processons, i tu no pots anar a missa, i el padrí del meu fill és políticament tot el que jo més rebutjo, i jo marxo de casa perquè ell hi entri, i els teus fills tornen en tren de veure el seu pare tancat a la presó per fer i donar suport tot el que jo també defenso.
Fills
Seria un assassí, o simplement l’esser més sumís, o fins i tot un pelacanyes.