Les tardes de pandèmia, de diumenges eterns set dies per setmana, eren tardes de lectura, de somriures amb la Violeta, i de bromes amb el Max.
Etiqueta: pandemia
No System Covid-19
la meva germana i el meu pare insisteixen en sentir-se immortals. Tot té un preu en aquesta, i jo espero no veure’ls i sobretot, espero no ser-ne’n una víctima.
19 d’Abril – On anem? – Covid-19.
el no poder tocar-nos, el no poder acomiadar-nos, el matar el que ens fa grans que és el gregarisme com espècie però també l’ecumenisme humà en temps de crisi, pot ser la nostra llança de Longino
13 d’Abril – ho trobo a faltar – Covid-19.
trobaré a faltar coses que avui no em son importants, perquè som això, homes que recorden records que trobem a faltar.
29 de Març – Enclaustrament. Covid-19.
Tinc ganes de veure gent per començar a perdre’n les ganes de veure’ls.. Complicat!
22 de Març – Carta desde Igualada. Covid-19
No havia trepitjat un super, ni molt menys una farmàcia. Vaig viure una experiència de ciència ficció per comprar paracetamol a la farmàcia. Estava nerviosa.
Mis Bitàcoras. 