Et deixo,

Arrenglerada

Amb els llibres

Que mai llegiré.

Estabornit de records tancats

Arid de mans

Oblidat el tacte de la teva pell

Imaginada.

I miro endavant

On les ones trenquen l’horitzó

I el sol es pon sorollosament rere els arbres.

Ja no hi ets,

I et desplaces més enllà del que jo

Serenament,

Pugui imaginar.

Et quedaràs per sempre en la grisor que esculls

Lluny de la llum dels meus llavis,

Al costat dels arbres morts d’una vall poc frequentada,

I erma.