Seran 800.000 tones d’aigua salada

i no sé si me’n oblidaré alguna,

un lloc on el sol es pon de l’altre banda i quant al fosc sempre és abans.

A qui empeny la matinada si no cal desvetllar-se amb el roig de l’aurora

i la remor del sol ixent de l’albada, sense goig ni record?

No m’entendràs i les teves pors seran

un claustre de fronteres

i la meva vida una barrera i un fossar.

Els dies passen, i passaran, i de la màgia al despit i amb els anys,

quedaran uns records de pell amb pell i moments que enllà

passaran a ser un dubte en les nostres vides.

Les 800.000 tones d’aigua ens ofegaran des de el principi,

una darrera l’altre

amb l’ennuegament dels que ja no poden beure la vida a glopades,

ni viure d’un futur inexistent.

Ens quedarà el ressentiment, i la culpa, la fosca nit i les hores de espera sense ningú.

I,

la vida dels demés que tant ens cou i en som responsables.

Seran les tones d’aigua salada que no seran ni aigua per l’assedegat ni el perdó del reu.

Fora de temps,

fora dels cors,

fora del món.

Ostia, Febrer 2020