Sols escolto el brunzir de les abelles

Que, a destemps, treballen la tarda

Fins que el sol es pon.

Obligats a parar

A no fer res, mentres arreu

Se’ns convida a un pessimisme actiu.

 

Com és d’estrany estar-se quiet

Quan puges i baixes tot el dia

Com si haguessis de fer alguna cosa

 

El sol es pon a la Vall de Cellers

Moment de recollir-se quan estàs tot el dia recollit

Moment de tancar-se quan estàs

Tot el dia tancat. Moment de marxar

Quan no pots anar enlloc.

 

El Fermí ha tornat a passar

Per un moment pensava que m’oferiria vi de missa

Cal jugar-se-la, però no tant.

El que passa ens té sorpresos i aquest viatge

Tan t interior, tant de cadascú, no ens agrada.

 

Què fa algú que ajuda els demàs tancat a casa.

Que fa algú que els enganya?

De fet, què fem?

 

Darrera meu un gos rondina

L’altre dorm, i no ens resta rès millor

Que anar a dormir d’hora.