Adéu Estrella,que les veles et tornin a mi!

Si yo tuviera su edad el señor que es su marido me miraría fatal, yo haría honor a la frase del diablo que es viejo etc… y viviríamos en un constante vaivén, de bicis eléctricas y muchas otras cosas.

Correr amb un gos.

el mateix cordó umbilical que ens lliga quan correm o passegem, ens té lligats per sempre

L’Escola Fabra dona SANG

Amb una bossa de sang es podrien salvar tres vides i nosaltres voldríem salvar-ne moltes més. CADA GOTA COMPTA!

L’altre Mobile World Congress

  Per David Moore Aquests dies he estat escoltant i llegint notícies sobre la gran quantitat de diners que genera el Mobile World Congress, 450 milions, i les oportunitats de feina que genera. Jo he estat un dels que hi he treballat amb la idea de generar uns ingressos extra a canvi de perdre una…

Creixer dol…

i son petons que es perden, que es queden per allà flotant, perquè el que els havia de rebre fa que no els vol i els que els volia donar se’ls guarda a la butxaca.

Institut D’Alella: portes obertes.

La biblioteca m’ha semblat el lloc més agradable. Havien pintat les parets de groc i la fortor a rotavirus d’estomac, pol·lucions nocturnes, i joventut no hi era.

Follem?

tothom fotia cara d’haver fotut un clau de bona hora i els que faltaven al passeig dominical encara deurien estar fent feina.

Pregunta.

M’agradaria preguntar-vos que preferiu:

que us publiqui “La teva darrera carta…” de cop, o per entregues?

Solo son 10.000…

Os imagináis esos niños y niñas emprendiendo un camino con sus padres y que estos mueran por el camino, os los imagináis emprendiéndolo solos porque sus padres o abuelos ya han muerto?

L’oblit com a darrer regal.

Potser és per aquesta raó que morir deu ser espantós, per la consciencia de vida mateixa que cadascú de nosaltres tenim.

Barcelona is gone. Els vells temps…

en aquella època la sang havia d’estar gelada i per descomptat havies de tenir el canell preparat i també el mentó, per rebre un jec d’osties de cop o simplement apartar el cuir negre i la plata fàcil d’un ganivet malparit a deshora.

2016: Goig, la teva paraula. No l’oblidis.

Ara, cada vespre o matí, si oblides el perquè estàs aquí amb mi, amb tots nosaltres en aquest món tan tèrbol a cops, tan abrupte, i perquè no, anònim, si oblides quin és el teu deure primer i últim, recorda aquest mot tant ple de força que et pertany

M’agrada ser pare…

Tanco els ulls sigui a Tokio, a Reus o a Nova York, i me’ls imagino envoltant-me, fent les seves coses, parlant-me d’ells com el gran, patinant i fonent-se amb la música l’altre.

Hijos de un Dios menor…

Todos aceptamos roles en esta vida y en mi caso, siempre me gustó ganar. Me aferro con violencia a mis presas y, aunque sé que es obsceno, sé que soy un animal.

La crisis de los 40.

tu pareja, quien básicamente espera que te quedes aplastado como una galleta en el suelo, algo así como una calcomanía. Es mucho más limpio eso, que ir metiendo mini dosis de matarratas en el café

Katalunien ist nicht Melmac (Oasi de Siwa, Egipte)

Va agafar-me de la mà i fent-me l’ullet tot caminant em va xiuxiuejar a cau d’orella que encara que no fos així aquella nit ens ho havien de creure, perquè al Caire dos dies després jo agafava l’avió per no tornar-hi mai més.

El meu temps.

Cada cop tinc menys paciència perquè cada cop em queda, o ens queda menys temps.

Francia y su larga historia de intervenciones en África

Origen: Francia y su larga historia de intervenciones en África Francia ha intervenido este fin de semana en Mali y ha lanzado una operación de rescate (fallida) en Somalia. Con estas dos acciones, París suma ya más de 20 operaciones militares en África en poco más de 50 años de Historia. También cuenta con un…

No marxis a Australia, amic.

Avui m’escoltava la dona del meu amic, i provava d’entendre el perquè havia de marxar a Andalusia o Madrid en el cas que ens independitzéssim. O Brisbane?

París y el Mundo del Mañana…

Siamo alla guerra diffusa. Quindi non dobbiamo mai smettere di lavorare per la PACE DIFFUSA. Nel nostro piccolo, con i nostri mezzi. In ogni piccolo gesto quotidiano. Samantha. No estamos preparados para ello, queridísima Samantha. Nos levantamos al amanecer pensando en lo bonita que esta la mañana, la compañera de al lado y sus ínfulas…

Una tarde cualquiera de Octubre…

El general invierno, se ocupará de acabar con esta desgracia humanitaria, me soltó un alemán cuando devolvía el coche de alquiler. Llevaba un bocatta de lufthansa medio en la boca medio en la mano, mientras una gota de algo parecido a la mostaza parecía enganchado en su barba

El peso letal de la opinión propia

la última noticia que se tuvo de August Landmesser es de 1941, cuando tras salir de prisión fue enviado a combatir a la guerra y allí se le dio por desaparecido.

Destruye la Empresa: II

La gran mayoría son simples parásitos. Muy buenos, muy sofisticados y muy “à la mode”, pero parásitos que normalmente se rodean a su vez de más parásitos.

Destruye la Empresa: I

jefecillos de tres al cuarto, amparados en bácula, mitra, casulla y alba, como popes del marketing moderno, se dedican a pontificar sobre todo o sobre cualquier chorrada

Somos libres!

Ya sé que no tiene mucho interés, pero pasar el 12 de octubre de 2015 mirando tablas de flujo, cuentas de explotación ficticias o simplemente mirar a un futuro en el que solo puedo ver una playa de arenas finas y blancas, y aguas turquesas y cristalinas, es, simplemente, un agobio. Hace tres años por…

Per Catalunya, i per la Mercè! (i per tu Anna)

No ens fa por fer-nos petons dels que dones o reps quan ets jove. No ens fa por, caure i fer-nos mal, i sobretot, com en tots els amors adolescents, no ens fa por estimar i viure com si no hi hagués un ahir per plorar i un demà a témer.