Originally posted on Mis Bitàcoras.:
Me llevaré una piedra, otra más de las muchas que ya llenan mi jardín en Alella. Son piedras que escondo en sitios particulares: la esquina esa, la tumba de Ona, mi gata, o simplemente la mesa de la terraza sur, donde tantas veces me siento a escribir, a leer…
Categoria: Uncategorized
Quaderns d’estiu: La Casa del Sr.Strunk
Ese día, con los ojos serenamente lacrados por la muerte, veré a mis hijos deambulando por la línea crepuscular de la tarde, hablando, encontrándose como adultos con cuerpo de niño con esos recuerd… Origen: Quaderns d’estiu: La Casa del Sr.Strunk
Adeu sisè: Preguntes equivocades, i encertades…
“És una calamitat d’aquest temps que els bojos guiïn els cecs”
William Shakespeare.
ESCOLA FABRA: Ens tornaràn el pati????
Ens tornaran el pati??
Se llama Lola….
Originally posted on Mis Bitàcoras.:
Se llama Lola y tiene historia, pero más que historia será un poema… En fin, el ministro del Interior, super numerario del Opus Dei, hijo de comisario Franquista en Barcelona, y por supuesto liado a la peor calaña de la derecha neo fascista (aixx no, neoliberales), parece tener una…
Miniabocadors a Alella
I els que m’he deixat de fotografiar en 5 minuts. Si es posa en contacte algu de l’ajuntament d’Alella us en dono la ubicacio.
Adéu al “Darrer pagès d’Alella”
Fa dies que ens hi fixavem, que els camps de la Creu de Pedra, els del Camí del Mig anant cap a Tiana i alguns altres que cultivava “el pagès d’alella”, han estat abandonats. Es com perdre una mica, el “darrer pagès d’Alella” com ell mateix s’anomenava, i el principi de l’abandonament del poc de…
Tristesa i caos.
Quan les desgracies podrien ser menys desgraciades i quan la realitat es port veure de manera diferent. Quina llàstima tot plegat.
Pregunta.
M’agradaria preguntar-vos que preferiu:
que us publiqui “La teva darrera carta…” de cop, o per entregues?
El meu temps.
Cada cop tinc menys paciència perquè cada cop em queda, o ens queda menys temps.
Per Catalunya, i per la Mercè! (i per tu Anna)
No ens fa por fer-nos petons dels que dones o reps quan ets jove. No ens fa por, caure i fer-nos mal, i sobretot, com en tots els amors adolescents, no ens fa por estimar i viure com si no hi hagués un ahir per plorar i un demà a témer.
Los Hijos de LOS OTROS…
A menudo y sin venir a cuento, los hijos de los otros son el problema y los nuestros son el paradigma inefable e indiscutible de que la perfección en la tierra existe y, lleva nuestros apellidos.
Ara
Originally posted on Mis Bitàcoras.:
L’Ara, és sempre complicat. Un moment de por, un salt al buit, equivocar-se o encertar-la en aquelles proximitats clandestines que en clau d’un reviure, l’existència ens posa davant. Dir un mai absolut és dificil, dir un si contingut, és falç, i el deixar-se portar per l’Ara, satisfets de viure…
Que tinguem sort!
(de l’assemblea) “i això, és el primer pas per dominar algú fins a lobotomitzarlo, quan li tens agafades les emocions com qui agafa a un animal per l’escrot”
Anar a treballar un dilluns, pensant en els que estan de vacances
Per a Al Fenici amb molta rabia
Quaderns d’estiu: silencis de mitja tarda.
El silenci, A mitja tarda.
Quaderns d’estiu. San Fermin mallorquin?
Avant d’arrer dia de encierros. Vist a Artà
Mendez de Vigo….una Joya Sr.Rajoy, una joya.
Potser la noticia no és que Rajoy destitueixi a Wert, sino qui n’és el substitut… Familiar de delinquents Méndez de Vigo, IX baró de Claret, és cunyat d’Íñigo Pérez de Herrasti Urquijo, un dels assaltants de la seu de la Generalitat a Madrid l’11 de setembre passat, i un històric dirigent d’Alianza Nacional, que ja…
Alella, la Necropolis de Barcelona, un “Dead Valley” modern.
Hem tingut un post amb il·lustració polèmica, que sembla haver aixecat més polseguera que pols, els “que son i els que viuen” i els que passen, i jo, com a primer post d’aquest blog engegat amb ganes per dos plomes molt fines i la meva, socarrada, us proposo un passeig per el poble que anirà,…
Arròs i pólvores de talc
View original post
“Ser de…” o ” viure a…”
Ahir al vespre, pensava, ¡ostres! t’has compromés amb el 08328 i alguna cosa hauràs de dir. El leit motiv del blog és Alella, i tot rumiant, m’he adonat de que no ho tenia fàcil. Perque amb el meu carácter no s’hi diu gaire criticar a tort, i a dret, d’altra banda a Alella és cert…
Final de Champions, m’en vaig al cine!
En a mi, això del futbol, la Champions i la resta me la porta ben fluixa. És clar que a la fi un claudica, i s’ho mira, però això, mirar que no veure, el que està passant. 100% Jesus toca’m els collons Neymar i després si vols anem al cine! Avui, mentres passejava per Barcelona,…
La Colau ha “colao”?
Han pasado de Podemos a Somos, o como dice alguno de mis amigos, retrógrados y cavernarios, del Podemos daros por el Orto a Somos la berenjena que llevas incrustada.
Tres entierros.
Originally posted on Mis Bitàcoras.:
Sin venir a cuento, y sin que uno se lo tome como precedente, llevo asistiendo a unos cuantos entierros ya, de gente joven, o gente que ahora se considera joven pero que hace años hubieran ya sido adultos más cerca del cadalso que de subirse al Dragón Khan de…
El SIN-porqué de una cena.
Ayer, el tema fue el porqué de la belleza, o porqué un libro es bueno o es malo, o simplemente, el porqué de las cosas que no tienen porqué. Podrían haber sido las gambas o el salmón, o simplemente la capacidad que tenemos todos de convertir, algo que básicamente parecía horroroso en un principio, en…
Quien no se mire nunca al espejo que lance la primera pesa.
Originally posted on Vivir Mata:
En la película sobre la vida de Muhammad Ali se cuenta una famosa anécdota. El legendario boxeador, tras un combate, recuerda el día en el que conoció a los Beatles y explica que entre los cuatro solo había uno listo, el de las gafas. “Cuando fui a preguntarles por qué todas…
Alella, cable a cable….
A Petición popular y en especial para nuestra amiga estrella, hemos cambiado la imagen del post.
