Fa dies que no escrivia, passen tantes coses darrerament, que és complicat ser sintètic o directament pensar en el temps que has de dedicar a escriure.

Potser de llarg el més interessant ha estat que un dels meus amics sembla  que encara una altre recta dintre de la seva greu malaltia. Un pas més, endavant, cap al que tots desitgem que és que es recuperi, i torni a ser aquell animal social que tots coneixem. Les amistats molt sovint sabent que hi son, no es cuiden com deuríem de cuidar-les. S’han de mimar, o millor dit, s’han de saber acompanyar al llarg del temps.