Un mur, hem de ser un mur: som un mur. No ens poden doblegar pensant que tenint els nostres governants ens faran callar. No, no poden. No han de creure que darrere les seves porres i les seves amenaces podran callar la veu d’un poble, la veu dels quatre que tenim engarjolats, la nostra, la meva.

Som un mur, un mur sense filtre, un mur que comença a ser rígid, un mur que poc a poc deixarà de ser un mur per lamentar-se i es tornarà agreste, fins i tot punyent, tallant.

No poden creure que poden amb nosaltres ni nosaltres hem de deixar que ho pensin, hem de respondre, activament, pacíficament, sense descans, sense cap altre objectiu que la victòria, el respecte, la seva por. Ells tenen por i nosaltres per ara: callem.

Som un mur, que és sord a l’insult i la falta de respecte, som un mur alt, plè de pedres petites i grans, compacte, valent, i espès. Som un mur plè d’història, de gent com tu, com ell i com jo. No ens mouran, i hem de començar a moure’ns.

Som un mur que mira a un futur diferent, lluny de les seves lleis, de les seves regles i de la seva opressió. Som un mur ferm, estrany, i sincer.

Som un mur que comença a estar-ne cansat de tanta foscor, de tant no anar enlloc, de les vostres salvatjades. Som tots nosaltres, catalans, un mur cada cop més disposat a una lluita pacifica, sabent que cap pas enrere és possible.

Som un mur, Catalans, convertim-nos en un mur. Ja n’hi ha prou, no ens deixem sotmetre, i responem! Per Catalunya i Per nosaltres.