Es girarà lentament, la ma aixecada

Per dir un adéu emmirallat i sense força

Els finestrals seran tancats

I sense més espurna que un oblit ràpid

Emprendrà un camí entre estances i ombres.

S’escolarà entre els corriols clars

L’antiga vall s’obrirà envers ella

I les olors de primavera, d’una vida

Sencera a punt d’albirar-se

Li tornarà el somriure tímid

De la infantesa que es tornarà dona.

Lluny, desde els finestrals encarats al sud

La veuré caminar entre les flors

Blanques, petites i neutres,

Veient com les brises començaran a estimar

El seu somriure blanc i els seus peus lleugers

Quasi eteris. La vida l’haurà pres al seu bressol

I serà el moment de dir-li fins aviat.