M’agrada la gent capaç d’entendre que el gran error humà es probar de treure’s del cap allò que no els surt del cor
Autor: Jordi
jordi@fanvino.com
Merci!
Fes-ho, és ara o mai, i a temps de tornar sempre n’estaràs a temps.
Ritos…
Originally posted on Mis Bitàcoras.:
Te sorprendo a menudo, con tu mirada perdida, en lo más lejos. Son esas tierras donde ninguno de nosotros ha posado su huella, pero que tu, con tus ojos, has cultivado para todos nosotros. Nos ausentamos sin saber que con tu fuerza guardas cada uno de nuestros pasos, Y,…
Aprofita la vida!
La societat d’avui som nosaltres, els “Poetes Vius”.
No permetis que la vida et passi a tu, sense que tu la visquis.
Porque no puedo escribirlo mejor.
Bella,
con un nido de cobre enmarañado
en tu cabeza, un nido
color de miel sombría
donde mi corazón arde y reposa,
bella.
Fa cinc anys de l’Al Fenici
Em dic jordi, tinc 44 anys, cada cop soc més curt de vista i sovint hi veig més clar que mai, m’encanta escriure, opinar quan no es pot i fer el contrari del que cal fer, del que els altres creuen que has de fer, perquè en el fons ningú hauria de ser més que un altre per obligar-nos a fer tot allò que no volem.
Les tardes
En aquell lloc hi ha prou calma que el vent s’escolta encara que no en sigue,
Inghetata no vol dir Llibertat (en romanès)
Em llevo al matí pensant que avui escriuré coses boniques i m’entortolligo en mons que volen tenir-me pres. Diguem que mai vaig ser un tipus odiós però, pensem també que poc a poc la mala sang guanya a la bona dins les meves venes.
1 d’Octubre, no oblidem…
tots els que vam quedar dins aquella sala que ja feia pudor a suor, i somni, parlàvem poc, fèiem bromes, i sobretot teníem por. Tots vam passar molta por
Turbulencies a Islandia…
Jo crec que aquell cop, em vaig recordar de les misses del Pare Manel a les monges (ara (Germans Tries i Pujol), (millor hauria estat un multicine i una hamburgueseria) això ho tindrem a la Miralda, mes aviat que tard.
Bancs d’Alella…
Els bancs tenen aquella cosa extranya que quan hom hi seu tot sol, ningú el molesta i també que quan un hi seu amb parella sempre s’acaba la historia amb un petó o un adeu
Cosas del que viaja…
Os habéis dado cuenta que los calcetines nunca desaparecen juntos. Yo creo que se odian y justo en ese momento en que una mujer, normalmente china, los casa para toda su vida en kowlong o shandú, ellos ya piensan en divorciarse,
Estius a Alella…
Alella es convertia Juliol i Agost en una olla de grills on el poble recobrava de sobte una vida que els alellencs els costava d’acceptar amb tots els domingueros que pujàvem de Barcelona per quedar-nos fins vora tocar mitjans de setembre
Jo si que tinc por. Yo si tengo miedo.
qué me da más miedo: la creencia absurda que lo mejor es hoy el duelo y el llanto, el “no tenim por” y el son “unos radicales”, o el hecho de que ellos están convencidos y nosotros no.
A lo mejor lo que da más miedo es el “ellos” y el “nosotros” y quizás deberíamos plantearnos si el punto de partida fue y es erróneo.
Plou.
Si abans a l’estiu tota cuca vivia, darrerament la sensació és mortal.
A cara de perro, siempre!
El sol se pone tranquilamente en esta tarde de agosto, el calor no cesa. Es como esa muerte que no acaba de llegar o esa vida que se resiste simplemente a los avatares extraños que nos quieren devolver sin un sentido claro a una infancia senecta, o a un acelerar dramático acompañado del ruido quejumbroso de una moto o un llanto.
Infinit engabiat… (retorn als origens)
…em sento engarjolat com un signe de l’infinit a la gàbia copiada en un mur erm.
Ovidi..i..Un món Montllor
De bon mati hi he deixat la família i he decidit fugir, fugir de converses estúpides, fugir d’ells. He deixat dona i fills.
Xavier Prat, 1957-2007 (revisitant al Xavi)
Potser coneixíem sols una part d’un element humà i polièdric que es deixava entreveure, i que es foragitava al mateix temps; ens ha costat 20 anys entendre una realitat que no volíem, ni preteníem, ni sabíem entendre, o potser simplement ahir, a través d’un reconeixement sense dubte tant important, vam començar a oblidar el Xavier persona,
Nit de Sant Joan…sense comentaris.
Originally posted on Mis Bitàcoras.:
No puc evitar tenir sentiments enfrontats pel que fa la revetlla de Sant Joan, sempre em porta a vivències extanyes, sovint més enllà de una realitat, perque aquesta nit té de magica el que vol i de procliu al inventari una realitat. En el fons, tots per Sant Joan,…
Xavier Prat, Un artista emblemático de los años 80.
Xavier Prat Riquelme era un personaje intenso, que cultivaba a fondo sus raíces peruanas:
“La persona con más talento natural que conocí en mis años de juventud, nunca llegó a profesionalizar realmente sus aptitudes literarias y plásticas”
Mucho más que una metástasis
Originally posted on Cáncer de mama metastásico:
Somos la minoría de la minoría de la minoría. Somos el espejo en el que nadie se quiere mirar. Nosotras no cabemos en las imágenes del lazo rosa (de hecho, tenemos nuestro propio lazo que puedes ver en la cabecera del blog) ni en las campañas…
Las 5 leyes de la estupidez humana…
Los “no estúpidos” son un grupo defectuoso e inconsistente. A veces actúan de manera inteligente, a veces egoístamente y, a veces, se aprovechan ellos.
La taula del fons…del Cafè.
Al cafè on m’han citat els lavabos també hi son al final del local, però afortunadament jo no pertanyo a la família Tattaglia
Boig per tu… (ja no, però gràcies per tot)
Originally posted on Mis Bitàcoras.:
He fet un viatge pel temps, i m’he llevat en aquell llit que grinyolava de casa la teva avia, amb la lampara d’aranya que penjava d’aquell sostre, la finestra oberta i els llençols esllorigats, blancs. El sol de les 11 del matí entrava a barrenar l’habitació on ens estimàvem…
Tot depèn.
Vivim ja en el moment de la crisi constant, en el que potser morirem a qualsevol cantonada i als petons que no donem per por d’encostipar-nos.
Convierte a tu niño en estupido, por favor
A la gente, tanto a los tontos como los que son más listos que yo, les molestan los individuos que opinan, que piensan, que se preguntan que opinan.
