La casa ens perviurà i deixarem notes secretes a les parets, entre les pedres, com ho fèiem a la casa d’Artà, aquella casa de Mallorca que mai fou nostre però que fèiem que ho era. Potser aleshores, d’aquests murs tan freds, altres veus tornaran a parlar d’amor, de cuines i de llibres, com nosaltres vam fer la resta dels nostres dies.
Autor: Jordi
2 horetes a un hospital públic.
Em va mirar amb cara de mal-rottlo i va dir-me “protocol”. Automàticament vaig girar sobre mi mateix i vaig donar gracies a 9 mesos d’entrenament a Poitiers al Juriscorps
Mon âme se refuge au foyer de ce jour gris… (mentiras de vivir en la actualidad)
Mis amantes, todas ellas no perdonarían semejante traición, y mis perros se sentarían cerca de mi, cada día, cada hora del día, a cada instante, en mis pies.
Nada cambiará. Veré como el mundo continua, cuando viejo de muerte mire a través de las ventanas, con mis perros al lado, y mi mujer mirándome de lejos, por alguna de esas ventanas de cristal doble, y me de cuenta que todo sigue, básicamente igual.
Mi amigo se llama David Guilarte, David…
Han pasado los años y guardo en un bolsillo, como una piedrecita atada a un puño de acero, tu amistad. Te guardo a ti. Te guardo como si siempre hubieras estado allí, como si el solo apretarla entre mis dedos me diera conciencia de vida y me quitara la mortalidad certera y traicionera que nos acecha en cada esquina, cada dia, cada vez que pisamos el mundo.
Moldavia: foscor….
Tot és fosc i d’alguna manera gris. Però no un gris trist, sinó més aviat un gris de com sempre, el blanc i negre de les fotos velles que han passat de vintage a no ser rès perquè els que hi surten ja no sabem qui son.
Los amantes de Bausen…
De sobte, tot el poble alhora i sense que ningú se’n quedés al marge, van començar a construir a uns 400 metres del poble un nou cementiri. Tots hi van treballar amb ganes. Alguns amb el cor colèric per aquella situació
la caldera de casa ha mort… Vive la France.
Quant de temps trigarà el del servei tècnic en venir? Vindrà? Si hi hagués una invasió zombi avui seria l’únic desgraciat del veïnat dutxant-me amb aigua freda…
Don’t fly me to the Penedès (fly me to the moon)
Un Pilot de Lufthansa, un dia que tornava de perdre un negoci, un de molts, i que em pujava al seu avió, va dir-me: “don’t worry sir, up there is always sunny”…m’aferro sovint a aquesta frase, i deu ser estupid, però és veritat que a cops es converteix en un mantra molt util.
II. La Flauta dolça…L’obrador.
Marta: sempre seré de llengüets, i m’encantará el que fas amb les flautes dolces. Especialment la que tocavem junts
La flauta dolça…
Desde fa uns dies em venen a la memòria dos capítols molt marcats a la meva vida, i la veritat és que no tinc clar per quin començar i ambdós tenen com a eix, la meva flauta dolça. El primer i com que els nanos de quart del Fabra estan aprenent a tocar la flauta,…
No debo morir, aún no.
La vida me aprieta como una corbata mal puesta o un garrote vil, y me grita al oído, desgarradoramente, palabras concisas, precisas y preciosas, talismanes y mantras absurdamente simples y sencillos, absurdamente prácticos
Hay que ser selectivo!
Si todos tuviéramos 15 años, las puertas de las escuelas serian campos de batalla, y las barbacoas de padres de la escuela los sábados, orgias imparables convertidas en sanguinarias bacanales de donde pocos saldrían vivos.
Moldavia: “aquí a Moldàvia”
Deu ser això l’arribada mortal de l’hivern central.
Notas de Moldavia: Dias…
De hecho ellos siempre estuvieron allí, aunque ahora, sin dinero ni un futuro claro, la ilusión campa a sus anchas de la misma manera que lo hace el desespero.
Violencia via whatsapp
Hoy he descubierto que el nivel de violencia entre nuestros jóvenes es tremendamente inmenso comparado con el nuestro. He caído sobre el móvil de un estudiante de ESO, y no, no es mi hijo. Afortunadamente para él, decidió abandonar el móvil o celular casi al mismo momento en que le fue entregado. He llegado a…
Milagros empresariales
El chino de Arta. Tras 7 años de observar que nadie entra se merecia mi reconocimiento absoluto.
Fills
Seria un assassí, o simplement l’esser més sumís, o fins i tot un pelacanyes.
Carta al meu amic…
Lluita, perquè no deixem de ser malgrat la malaltia, i tu ets una part molt important per nosaltres, massa important! Per tots nosaltres!
Quanta veritat
Quaderns d’estiu: La Casa del Sr.Strunk
Originally posted on Mis Bitàcoras.:
Me llevaré una piedra, otra más de las muchas que ya llenan mi jardín en Alella. Son piedras que escondo en sitios particulares: la esquina esa, la tumba de Ona, mi gata, o simplemente la mesa de la terraza sur, donde tantas veces me siento a escribir, a leer…
Quaderns d’estiu: La Casa del Sr.Strunk
Ese día, con los ojos serenamente lacrados por la muerte, veré a mis hijos deambulando por la línea crepuscular de la tarde, hablando, encontrándose como adultos con cuerpo de niño con esos recuerd… Origen: Quaderns d’estiu: La Casa del Sr.Strunk
Amistad A+-temporea
Tenia que ser épico, quizás hasta poco estético, pero nuestro viaje, el de mi hijo y el mio a los confines de una Francia cansada, era necesario. 20 años antes, nuestros caminos se habían cruzado en una ciudad aciaga y lluviosa, CAEN, 20 años después, sin que el mundo nos hubiera aun puesto en nuestro…
Viatgem junts?
Fem maletes, quin concepte més estrany. Dic fem, no, faig. Sigues lleuger fill, més lleugera será més ràpid podras ser. No m’expliquis que hi poses. Reviso amb la cua d’ull, i en faig la tria mentres ell busca alguna cosa imprescindible que ha oblidat escales amunt. La cera per el cabell… Fer maletes ha estat…
A tot arreu, i aqui on menys.
Sense deixar de dir que em sap molt greu la barbarie d’ahir a Niça, em pregunto si: Som justos? Prenem partit? Realment som tan universals? Ens mereixem els que ens governen? Som els que governem? Realment els minuts de silenci que es propaguen aqui i alla no son mes que un acte d’hipocresia amb el…
Una tarda a praga
Es preciosa Es bonica I si plou Sopas I tornes a casa Bona nit.