Incheon, el món comença

Mentre aterrem a INCHEON, que és el aeroport International de Seul, a Alella també hi fa calor. Però de segur que la calor és més insuportable.

L’amor brolla

Aquest any, esta essent un any d’amor. Un amor estrany, mut, vibrant.

*Sense Paraules

Sense Paraules, en un silenci obligat,
Que més enllà serà mutilació i oblit.

Vacances Brettonnes

Bretanya és un tresor a descobrir, o potser érem nosaltres qui teníem el tresor amb nosaltres i aquests dies hem tingut temps per obrir els cofres i veure’l.

+ Bretagne

Lo de las R s’ho devien inventar els que no volien veure segons qui menjar ostres a l’estiu “au bord de la mer”.

La pointe des Espagnols

Les he comprat sol com un mussol a la boqueria i també molt ben acompanyat, companyia que a cops em manca molt.

Crozon Morgat

M’he quedat mirant la platja i no he vist a la Bardot, però afortunadament ahir vaig trobar un llibre amb moltes fotos d’ella. La Bardot era la Bardot. No es pot dir més alt ni més clar. Soc un fetitxista de tot el que és Francès.

Milagros empresariales

El chino de Arta. Tras 7 años de observar que nadie entra se merecia mi reconocimiento absoluto.

Fills

Seria un assassí, o simplement l’esser més sumís, o fins i tot un pelacanyes.

Carta al meu amic…

Lluita, perquè no deixem de ser malgrat la malaltia, i tu ets una part molt important per nosaltres, massa important! Per tots nosaltres!

Amistad A+-temporea

Tenia que ser épico, quizás hasta poco estético, pero nuestro viaje, el de mi hijo y el mio a los confines de una Francia cansada, era necesario. 20 años antes, nuestros caminos se habían cruzado en una ciudad aciaga y lluviosa, CAEN, 20 años después, sin que el mundo nos hubiera aun puesto en nuestro…

Viatgem junts?

Fem maletes, quin concepte més estrany. Dic fem, no, faig. Sigues lleuger fill, més lleugera será més ràpid podras ser. No m’expliquis que hi poses. Reviso amb la cua d’ull, i en faig la tria mentres ell busca alguna cosa imprescindible que ha oblidat escales amunt. La cera per el cabell… Fer maletes ha estat…

De la montanya al mar!

Menjar a ca l’andrea es sempre un plaer inmens, i retrobarlo gordo com sempre tambe. Les muntanyes queden darrera per un dia i arribem a venecia! I dema ens espera aixo…​​​​ ​​

Un dia por Bolzano.

Bolzano tiene un no se que de cool que puede conmigo. Es habitable, es bonito, y se come como en toda italia, de muerte. Es cara, pero vale la pena. Bajar de nuestro retiro tiroles a la ciudad es como tener sexo en un lavabo publico de noche. Soportable, pero no recomendable.

D’hora al mati cap a italia

Alella encara dormia  900 kilometres fins al nostre restaurant preferit amb l’air force 1  I menjar altre cop a aquest paradis!