Estol a la mar grisa

Estol d’estels estès a les teves mans

Estol que creix i que s’amaga

Estol que hi és i  marxa

L’estol de tu, feta de mar.

Albir d’aurora realitat de nit

Estol al mar que sense tu neix

A un horitzó plà d’infinita mar grisa.

I així ens porta el temps

Del deliri dels teus ulls

a l’ofrena de les nostres pells

mesos de silenci i vides

que es tanquen i s’obren en un esguard

I res no ens treu de les nostres passes 

Ni dels teus llavis ni de les meves mans.

Estol sobre mar blava, crespat

Estol que creix dels nostres dits

Estol que es mostra

Estol que hi és

L’Estol és nostre.

I així ens porta el temps, 

Entre el desig i l’oblit

I les mans i els teus ulls.

Avui junts i dema no ho sé

Sabent que el darrer alè

Sota l’estol d’estels 

Serà sempre el teu 

perquè serà per tu.