Aquesta terra bruta de pols als camins sembla deixada de la mà de Deu i jo, com per coincidència he acabat respectant-la i prosant-la. La Segarra ara que es fa fosc i m’ofereix estels a mans plenes, es guanya cada cop més la meva atenció, o potser és l’inrevés.
Autor: Jordi
jordi@fanvino.com
Afany per viure!
La meva resposta ha estat senzilla, estranya, la mateixa que sentia a les venes als anys 90: depèn de la teva disponibilitat per la vida.
Washington, 21.754 pasos buscando la Luz.
Washington me ha parecido aburrida, pretenciosa, un lugar que debe de estar lleno de garrapatas y perdedores, el primer sitio junto a la Plaza Tetuán de Barcelona, Santa Coloma, y Ibiza, donde no iría ni muerto de hambre a vivir.
Cleveland no está en el Mapa
Llegué enfermo y con fiebre y me voy sano y con tos, pero lo más importante, dejo Cleveland feliz de haber compartido un dia con los Villoriings que emigraron hace ya dos años a Estados Unidos. Fue como siempre, y esto es lo importante
Montreal, 6 horetes i un refredat.
quan et passeges per el centre llegint la historia dels primers pobladors europeus, penses que aquesta gent devia de tenir una vida de merda, i que les privacions deurien ser màximes. Maisonneuve crec que es diu s’hi va quedar amb unes 600 persones, i allà hi van construir le Mont Royal,
Quan erem els millors del món
la Iaia sempre estava allà per dir-nos que erem el millor del món. A l’època l’estupid el meu germà em deia que era drogadicte, i la meva germana em tenia a l’alçada de qualsevol hooligan. La meva mare feia dies que no em parlava i el meu pare em mirava amb desconfiança.
Una buena manera de volar
La verdad es que empezar una prowein asi, siempre promete. Notas en el avion camino a munich escala a dusseldorf. Que le haremos, ultima parte del trayecto upgraded, y con ganas de llegar. Por delante tres dias donde sembrar para el resto del año. Espero no tener que disparar a nadie, en Reno.
Seattle con Freddie.
He comido cod fish, como no podía ser de otra manera, en el restaurante de la esquina donde por dos sonrisas y una copa de rosado no han pestañeado en clavarme 50 pavos.
Nova York, la Ronya i la Mort
i després ells, potser d’esbiaix en algun moment de lucidesa, et veuen, però no sé si et miren. És aquest esguard permeable, transparent, que no existeix.
Westville
Se que a la meva amiga Marta li encantaria que ara estigues bebent vi amb ella i el Guille a la planta 24, pero sempre que arribo, i despres de tantes hores d’avio, em cal retrobar-me, re-veure’m. Desfer maletes per els propers 6 dies a NY, penjar camises, i tornar a aprendre com funciona el…
Upgraded
Almenys no es fa tant dur si es viatja amb espai.
Cloure els ulls
El temps no es deixava mai enganyar i sempre ens jutjava en rebel·lia sense que hi poguéssim fer res.
Tiempos Oscuros…
Mientras la orquestra del titánic siga sonando, apoyemos pues nuestra voluntad de libertad y preparémonos para sufrir la tiranía y la furia indiscriminada de una meseta que nunca perdona, y que jamás olvida.
Bienvenidos al Vertedero
Hoy en la plaza de Colon he visto mucho pajarraco en la bandera, y mucho brazo en alto, mucho Puigdemont a Prisión, y francamente, una cantidad inmensa de iletrados encantados de que un cocainómano, un sociópata, y un fascista les dijeran a que cerdo sonreír.
No controlem el Post-Mortem
Potser el gran què de la mort és l’acceptació que tenim del nostre rastre incontrolable en aquesta vida. I sobretot la dictadura impossible sobre la nostre trascendencia.
Estimada Olga, per Josep Maria Espinàs
Amb el teu fil de veu hem entonat, estimada Olga, el cant de la vida.
#nowifi4…. Comuniquen malament.
La vostra estratègia de comunicació és equivocada, ja que genereu odi enlloc de adhesió.
Te odio.
Nos unía la fuerza peligrosa
que da al amor la soledad.
Boira, 2019.
Em parla del misteri de la vida, i de la mort, i d’acceptar aquesta darrera com un altre misteri que ens farà viure… La Mort com a acte de fè que ens farà finalment sobirans perquè vivim en ella.
Birkin vs Costurera= Birkin
El món que ens envolta, de “prima” dones en transit, adulacions servils a demòcrates esdevinguts cacics, fa pena, fàstic i cansa. Sembla que la gent te necessitat dels seus títols i activitats per reivindicar les seves misèries i tristes realitats, però el què és pitjor és que potser tots tirem cap allà.
Quasi a punt per tornar….
Suposo que l’habitació et semblarà petita, i suposo que nosaltres provincians.Trepitjes el carrer d’una manera diferent i transpires ja alguna cosa que pocs a la teva edat tenen.
Sols em quedes tu..
Vaig seure i poc a poc un senzill perfum de margarita m’embolcallà, sentia una respiració compassada, lleugera, quasi tan lívida com el teu perfil clar.
Nova York
Nova York em reb amb finestres brutes.
Abandó, Alella.
Alella, vista la Rectoria, em sembla massa urbana, massa reivindicativa, amb molts perfils pobres, i altres que a la meva edat ja no m’interessa conèixer
Capvespres a la Casa
Us puc ben jurar que l’altre dia vaig escoltar com el sol es ponia entre els darrers turons de la vall, vaig sentir-ne el murmuri, i li vaig dir a la meva filla: escolta com cau el sol amore!
fa 8 anys…
Dec ser molt primitiu, però les orenetes i els falciots continuen regnant el meu calendari, de la mateixa manera que els records, inesborrables sovint, fan que els llocs prenguin un sentit especial
Parole, Parole, Parole
La revolució dels somriures i de les iaies i iaios posant llaços i anant a manis amb samarretes de coloraines, al sector 3f, o ves a saber no té cap sentit. Entenc que sigui la més pacifica, però cada cop tinc més clar que hauríem d’haver tirat cap una acció més directa
New York…
El centre del Imperi és cada cop més bestial, més violent dintre de la perfecció, més sofisticadament decadent, i com tot el que és brutal, decadent i sofisticat, crea una addicció difícil de suportar.
Roma sense tu.
D’aquí a tres dies tornaré a ser a Roma, miro la guia que he comprat i crec que no em cal, en Santacana es pensava que no l’escoltàvem, però si que ho fèiem, i el que és pitjor: ell quedarà per sempre gravat a la ciutat eterna, per tota una generació.
