Hi ha 2 anys entre les dues fotos, cap diferencia en el que sento.

Brilla Amore!

La meva llibertat s’esberla en el teu somriure,
Un trencadís de mirades perdudes, i un laberint de futur.

No puc evitar sentir-te aprop, veure’t créixer
Desde el no res quan erets petita, a la dona qu’ets.
Sé que et lliuro serena i apresa a un món incert,
Un món que esfereeix, i no acompanya.

Però et lliuro apresa, i lliure.

No he sabut fer-ho bé, emmirallant-me,
puc imaginar haver estat el pitjor pare del món;
però no ho soc, he estat a l’alçada de totes les giragonses del teu present.

Et desperto al alba amb un “Violeta amore, és l’hora”
i em demanes un petó a la galta, i t’explico que son les 07:10, sempre és el mateix:
un ritual nostre, que frueixo amb delit cada matí,
El món t’espera. I és veritat, ho fa. Ell t’espera.
La vida serà diferent després del teu pas a la terra: has vingut brillar.

I han passat els anys, molts, 18, i potser els darrers 4 han estat durs:
tant sols els tres, i tant acompanyats també.
Se’ns han mort els gossos, en Jim i en Baba,
i la nostra soledat compartida ens ha fet més forts. Junts.
He vist el Max créixer i fer-se un home,
I a tu, amore, fer-te gran.
Visc en un vertigen homicida el fet que cada cop sou més vosaltres
i que cada cop sou menys meus, si es que mai ho heu estat;
he sigut jo el que ha estat vostre?… es deixa mai de ser pare?

I et veig caminar entre camps de flors cap un futur que ja no és a les meves mans,
i de sobte, et recordo petita altre cop, Vikinga, rossa i valenta,
els ulls espurnejants, forts i decidits, tranquils.
Com sempre, com quan surts a un combat, o et renyo.
Tu, ets a un altre món, el teu. On a cops hi som, on sovint no.

Saben els altres que ets lliure? Queda algu que no ho sàpiga?
El món hauria de saber el teu món Violeta, l’hauria de gravar,
Com es grava el vent en furia als arbres i les corrents constants a les pedres
dels rius, haurien de saber que el món, amb tu, és diferent.

El dia que vas neixer, vaig entendre
que el meu cor perdia una part de la seva llibertat
per lluitar per la teva.
I en el Fons ella no era tant important,
Sino que era fer-te lliure,
i dona.
T’estimo amore, son les 7 i 10
I el mon espera, el teu somriure , per poder començar.

Alella, Maig 2025.