el no poder tocar-nos, el no poder acomiadar-nos, el matar el que ens fa grans que és el gregarisme com espècie però també l’ecumenisme humà en temps de crisi, pot ser la nostra llança de Longino
Autor: Jordi
jordi@fanvino.com
13 d’Abril – ho trobo a faltar – Covid-19.
trobaré a faltar coses que avui no em son importants, perquè som això, homes que recorden records que trobem a faltar.
11 d’Abril – un nou món – Covid-19.
Podria continuar treballant, vivint a la vall, encomanant-me a Deu als matins i al Tramonto italià als vespres, embolcallat a cops per la boira i altres per un sol feridor i insuportable
5 d’Abril -Fuck- Covid-19.
Fuck the Covid and be ready for it.
29 de Març – Enclaustrament. Covid-19.
Tinc ganes de veure gent per començar a perdre’n les ganes de veure’ls.. Complicat!
22 de Març – Carta desde Igualada. Covid-19
No havia trepitjat un super, ni molt menys una farmàcia. Vaig viure una experiència de ciència ficció per comprar paracetamol a la farmàcia. Estava nerviosa.
18 de Març – Covid19
Potser escoltar al Silvio Rodriguez, a tot volum a la Vall de Forest és de les poques coses que em poden quedar. Cues en cercles davant del Sorli de Alella amb el Pablo amb guants de latex, i gent amb mascares dins els cotxes. Parlar amb el Basella per donar un toc de normalitat al…
15 de Març – Covid19
. Anglaterra ha decidit jugar-se-la amb un brindis al sol perque de fet no tenen cap altre opció
Rès a fer
Sols escolto el brunzir de les abelles Que, a destemps, treballen la tarda Fins que el sol es pon. Obligats a parar A no fer res, mentres arreu Se’ns convida a un pessimisme actiu. Com és d’estrany estar-se quiet Quan puges i baixes tot el dia Com si haguessis de fer alguna cosa …
Escapa, marxa si vols, VIU.
La complicitat mor de set,
més ràpid que una flor,
un dia hi és al dia següent
no ho saps.
800.000 tones d’aigua salada.
Seran les tones d’aigua salada que no seran ni aigua per l’assedegat ni el perdó del reu.
Trapero, Gloria, i la setmana interminable
La resta que han passat, Pere Soler, Cèsar Puig y Teresa Laplana, m’han semblat una banda de inutils, imprecisos, nerviosos. inquietant pensar que la meva seguretat estava a les seves mans.
Els Estralls del Temporal Glòria
veig flotar la palmera a la piscina tot pensant que li dona un to de no sé què, ben tropical al que el meu avi hauria anomenat: la bassa del jardí
Mi Encargo.
M’he tornat a trobar còmode amb el que dic i penso, i, encara que ella continua essent prudent, la meva indulgencia extrema sembla captenir-la.
Els propers 10 anys
Els propers 120 mesos m’enfrontaré a molta solitud, a molts silencis i a moltes esquenes enlloc de cares.
solitud ex profeso
Em sento fruir a l’abandó de la llum i plaent al silenci, i els mots nascuts d’una veu poc usada qu’és la meva em semblem sovint estranys i de natura dubtosa.
Canalons
Desar el llibre electrònic a sobre la taula i mirar com es fan els canalons, escoltar fados i imaginar-me la meva família, germans i mare, sopant a casa mentre no hi som. Els canalons em porten a un nadal molt antic quan per Sant Esteve en menjàvem a casa la meva avia, la Iaia Antonieta….
El rincón de las cosas que han pasado.
a través de El rincón de las cosas que han pasado.
Violeta (o palabras para Julia)
Tú no puedes volver atrás porque la vida ya te empuja como un aullido interminable. Hija mía es mejor vivir con la alegría de los hombres que llorar ante el muro ciego. Te sentirás acorralada te sentirás perdida o sola tal vez querrás no haber nacido. Yo sé muy bien que te dirán que la…
La Grisor que esculls
Et deixo, Arrenglerada Amb els llibres Que mai llegiré. Estabornit de records tancats Arid de mans Oblidat el tacte de la teva pell Imaginada. I miro endavant On les ones trenquen l’horitzó I el sol es pon sorollosament rere els arbres. Ja no hi ets, I et desplaces més enllà del que jo Serenament,…
Que sola te vés..
Y que no sepa quien eres o que en tu olvido me olvide de mí.
Fornite, Barricadas, e Independencia
Entiendo el subidón, yo también tenia 16 años cuando me afilié a un sindicato de estudiantes, pero antes, leíamos mucho más.
Prohibit pensar: HO TORNARÉ A FER.
Vivim en un mon de merda on estem suficientment acollonits per no ser reactius i suficientment conscienciats del que ens pot passar per no ser actius.
Saratoga té nom de Burdell
Avui parlant amb el David, m’ha recordat que ben a prop del Saratoga de Castelldefels hi havia el Riviera, “y más allà la muerte” com deia el refràn.
Forest, em manques
De la mateixa manera que la natura enrogeix les fulles dels arbres que m’envolten, la meva pell envelleix amb les hores que passen.
*Sense Paraules
Sense Paraules, en un silenci obligat,
Que més enllà serà mutilació i oblit.
Estendre la bugada…
Dutxar-se a cel-obert té un què de alliberador, i podeu estar segurs que la masculinitat passa a segon terme si el proveïdor d’aigua es aigües de Solsona.
Aureli.
Recordo que tornava a casa i li deia a la meva dona: m’he trobat a l’Aureli, eternament jove!
Ets un racista.
Tots tenim fills i filles, i tots vulguis que no tenim por. La por crec que és consubstancial a la paternitat o maternitat i lluitar contra aquesta la nostra ultima obligació com a pares.
