D’aquí a tres dies tornaré a ser a Roma, miro la guia que he comprat i crec que no em cal, en Santacana es pensava que no l’escoltàvem, però si que ho fèiem, i el que és pitjor: ell quedarà per sempre gravat a la ciutat eterna, per tota una generació.
Categoria: Cosas que me gustan
Coses d’abans
He aprofitat el matí per treure herbes, retallar plantes que semblen pensar que poden tenir el seu espai, fer-ho tot d’amagat ara que ell va a un enterro al que no vol anar, segurament amb qui no vol ser acompanyat. Provo de fer-me a la idea de la situació i no puc. Son maneres diferents…
Vacances Brettonnes
Bretanya és un tresor a descobrir, o potser érem nosaltres qui teníem el tresor amb nosaltres i aquests dies hem tingut temps per obrir els cofres i veure’l.
La pointe des Espagnols
Les he comprat sol com un mussol a la boqueria i també molt ben acompanyat, companyia que a cops em manca molt.
Crozon Morgat
M’he quedat mirant la platja i no he vist a la Bardot, però afortunadament ahir vaig trobar un llibre amb moltes fotos d’ella. La Bardot era la Bardot. No es pot dir més alt ni més clar. Soc un fetitxista de tot el que és Francès.
Sensibilitats i poc sentit de l’humor
Després d’unes setmanes amb el blog tancat i barrat, i amb alguns missatges de que l’obrís altre cop, al final ho faig. L’havia deixat inactiu per dues raons: la primera es perquè se’m va requerir de manera oficial que esborres un parell o tres de posts. Sembla que segons què a segons qui, molesta, la…
New York….
Potser a l’alçada de NY hi posaria Alella, Tokyo, i sobretot la plaça del Diamant, lletja com un pecat però el lloc on la meva ex va fer-me el meu primer petó.
Noemi, la meva primera novia
Recordo aquell dia quasi tant clar com el que la Leticia ens va dir que marxava. La mare de la Noemi se’m va acostar i em va dir que ella ja no tornaria
Violeta
Es girarà lentament, la ma aixecada Per dir un adéu emmirallat i sense força Els finestrals seran tancats I sense més espurna que un oblit ràpid Emprendrà un camí entre estances i ombres. S’escolarà entre els corriols clars L’antiga vall s’obrirà envers ella I les olors de primavera, d’una vida Sencera a punt d’albirar-se…
Fusos horaris
Els viatges llargs costem dues arrugues (i tres), però és veritat que anar-hi de tornada, malgrat tot el que vol dir això, ajuda
Rambla Avall
Avui anava avall les rambles, feia temps que no ho feia , i mentres una veu em deia que no baixés més, un altre em feia anar rambles avall fins a Colon. M’ho anava mirant tot amb un carinyo especial, pensava que els diumenges quan era un adolescent sortia de les puces o la Guarra,…
Del Perú a Alella…
Avui el meu fill, en Max, em preguntava què em feia por de veritat i jo li deia que morir lluny dels arbres del Jardí que es van plantar amb mi al davant tots ells, era el que m’aterrava; això i no poder assegurar-li a ell que podria desitjar una mort tant bonica com la meva.
Matins de Bolero, tardes de Guitarra.
M’he assegut a la sorra, ben a prop de l’aigua i he decidit escoltar un monòleg intens. A les persones no els agrada que els hi diguin “la gent” però (la gent) vol escoltar-se. Escoltar-se ajuda entendre’s suposo que és per aquesta raó que els bojos parlant sols.
Les tardes al Monestir
La casa on escriure el gran llibre que mai escriuré, un lloc que quan no fa vent, del silenci que hi ha, s’escolta el vent.
Costa?
Jo recordo el “camina més a poc a poc”, el “ulls de gat mig atropellat” (perdona: però com pots mig atropellar un gat?), el “potser és que m’he equivocat” o la mirada perduda seguint els mots que brollaven, provant de trobar l’error en ells, perquè verbalitzar és quasi tant important com mirar, perquè et fa veure.
Mi problema, o el teu.
MI PROBLEMA Me lo dicen amigos y enemigos: Que tú eres mi único problema Desde que ya no estás conmigo. Dedícale a Cupido esta esquela, Virgen del desconsuelo y del peligro. Las noches ya no son como eran antes, Ni son igual los bares y sus rostros. Quedó esta pena de sala de embarque Y…
Adiós 2017.
Mañana cumpliremos esos 365 días mágicos que nos llevan a otra vida, o a lo que muchos piensan que puede ser una nueva oportunidad para hacer mejor todo lo que no han sabido hacer bien. Personalmente no les albergo ninguna esperanza
Cosas del dia 23
En fin, me centraré en ser autónomamente feliz, en pensar que tengo que escribir este siempre complicado resumen del año, en comer bien, y en beber mejor,
Sentado sobre los Muertos…
Sentado sobre los muertos que se han callado en dos meses, beso zapatos vacíos y empuño rabiosamente la mano del corazón y el alma que lo sostiene. Que mi voz suba a los montes y baje a la tierra y truene, eso pide mi garganta desde ahora y desde siempre. Acércate a mi clamor, pueblo…
Merci!
Fes-ho, és ara o mai, i a temps de tornar sempre n’estaràs a temps.
Aprofita la vida!
La societat d’avui som nosaltres, els “Poetes Vius”.
No permetis que la vida et passi a tu, sense que tu la visquis.
Porque no puedo escribirlo mejor.
Bella,
con un nido de cobre enmarañado
en tu cabeza, un nido
color de miel sombría
donde mi corazón arde y reposa,
bella.
Fa cinc anys de l’Al Fenici
Em dic jordi, tinc 44 anys, cada cop soc més curt de vista i sovint hi veig més clar que mai, m’encanta escriure, opinar quan no es pot i fer el contrari del que cal fer, del que els altres creuen que has de fer, perquè en el fons ningú hauria de ser més que un altre per obligar-nos a fer tot allò que no volem.
Les tardes
En aquell lloc hi ha prou calma que el vent s’escolta encara que no en sigue,
Inghetata no vol dir Llibertat (en romanès)
Em llevo al matí pensant que avui escriuré coses boniques i m’entortolligo en mons que volen tenir-me pres. Diguem que mai vaig ser un tipus odiós però, pensem també que poc a poc la mala sang guanya a la bona dins les meves venes.
1 d’Octubre, no oblidem…
tots els que vam quedar dins aquella sala que ja feia pudor a suor, i somni, parlàvem poc, fèiem bromes, i sobretot teníem por. Tots vam passar molta por
Turbulencies a Islandia…
Jo crec que aquell cop, em vaig recordar de les misses del Pare Manel a les monges (ara (Germans Tries i Pujol), (millor hauria estat un multicine i una hamburgueseria) això ho tindrem a la Miralda, mes aviat que tard.
Estius a Alella…
Alella es convertia Juliol i Agost en una olla de grills on el poble recobrava de sobte una vida que els alellencs els costava d’acceptar amb tots els domingueros que pujàvem de Barcelona per quedar-nos fins vora tocar mitjans de setembre
