Les tardes de pandèmia, de diumenges eterns set dies per setmana, eren tardes de lectura, de somriures amb la Violeta, i de bromes amb el Max.
Categoria: covid-19
Covid-19 La Vacuna.
Esto de la vacuna es como lo de la primera comunión, una gran fiesta!
Agafats de la mà
La mort ens iguala, però dubto que ens iguali en la forma de fer-ho sinó més aviat el Post Mortem. Ens convertim en absència.
I tal dia fara un any…
El Covid 19 ha fet que els Soprano em semblin entranyables.
2020 – Fuck you Carpathia.
Què estrany escriure que aquest any ha estat excepcional, però ho ha estat. Excepcionalment trist, excepcionalment intens, excepcionalment desafiant, potser a vegades fins i tot un any d’alguna manera feliç.
Dilluns al sol
però m’aferro a les llagostes de la peixera del restaurant del Titanic: que s’enfonsés va ser tot un miracle i una salvació per elles.
No System Covid-19
la meva germana i el meu pare insisteixen en sentir-se immortals. Tot té un preu en aquesta, i jo espero no veure’ls i sobretot, espero no ser-ne’n una víctima.
Covid-19. Llegeix el meu missatge.
La vie en rose, on gracies a les mascaretes pots fer el que et surti dels collons, estar protegit del covid, anar cagant-te amb la mare de tothom i passar de tot. Finalment hem trobat la panacea mundial.
Covid-19. Is the end of the world, Canvi de paràmetre
I llegeix algun llibre d’en James Wesley, si et quedes amb un 10% la palmaràs igual, però ho faràs amb dignitat, i no amb cara de imbecil.
Alella – Covid-19. La rentrée…
Per la resta, estic content de haver tornat, cada cop trobo més raons, essencials i irrefutables, per tornar a la rectoria, o en copetti, la llebre i els meus nous amics del poble, per bé que no m’esperen, estic convençut que troben a faltar algú tan amable, tropical i si més no educat, com jo.
Covid-19. Un puto arrogant.
Fa por morir quan tens allò que diuen la gent gran: coses al teu càrrec. Normalment son nens, dona o deutes. No tinc deutes, tinc nens.
1er de Juny – Covid-19 – Trona!
La diferència entre les masies del voltant i la meva rectoria (que és de tots), potser, és que aquesta no portarà mai el meu nom.
12 de Maig – Soc D’aqui – Covid-19.
A vegades tinc la sensació que tot plegat m’ha posat un peu a terra i l’altre a l’arrel, i que inexplicablement he passat del “què bonica és la Segarra, a soc de la Segarra” en poc temps.
19 d’Abril – On anem? – Covid-19.
el no poder tocar-nos, el no poder acomiadar-nos, el matar el que ens fa grans que és el gregarisme com espècie però també l’ecumenisme humà en temps de crisi, pot ser la nostra llança de Longino
13 d’Abril – ho trobo a faltar – Covid-19.
trobaré a faltar coses que avui no em son importants, perquè som això, homes que recorden records que trobem a faltar.
11 d’Abril – un nou món – Covid-19.
Podria continuar treballant, vivint a la vall, encomanant-me a Deu als matins i al Tramonto italià als vespres, embolcallat a cops per la boira i altres per un sol feridor i insuportable
5 d’Abril -Fuck- Covid-19.
Fuck the Covid and be ready for it.
29 de Març – Enclaustrament. Covid-19.
Tinc ganes de veure gent per començar a perdre’n les ganes de veure’ls.. Complicat!
22 de Març – Carta desde Igualada. Covid-19
No havia trepitjat un super, ni molt menys una farmàcia. Vaig viure una experiència de ciència ficció per comprar paracetamol a la farmàcia. Estava nerviosa.
18 de Març – Covid19
Potser escoltar al Silvio Rodriguez, a tot volum a la Vall de Forest és de les poques coses que em poden quedar. Cues en cercles davant del Sorli de Alella amb el Pablo amb guants de latex, i gent amb mascares dins els cotxes. Parlar amb el Basella per donar un toc de normalitat al…
15 de Març – Covid19
. Anglaterra ha decidit jugar-se-la amb un brindis al sol perque de fet no tenen cap altre opció
