Desembarquem al Japó i els nens de sobte ja entenen que aquest país es diferent, que es una altre lliga i que realment cal acceptar-ho o odiar-ho.
Categoria: Viajes
Corea dia 3
Ens hem comprat un paraigües contra el sol, la Vio i jo, i el Max es passeja dient que no té calor. Me’l miro amb enveja infinita
Incheon, el món comença
Mentre aterrem a INCHEON, que és el aeroport International de Seul, a Alella també hi fa calor. Però de segur que la calor és més insuportable.
NOMADLAND
La misèria americana en tota regla. La misèria també existeix en aquest país on sembla que tot llueix.
El Taxista Sirio y el amor… reflexiones.
El amor a lo mejor es un poco esto, un barco sin rumbo a merced de las corrientes, a lo peor un barco a merced de una corriente en rumbo a una colisión segura.
Atenas de Ida y vuelta
¿Sabéis esa sensación de que no hace falta explicarse mucho con ellos para saber cómo te van a respirar? Pues eso.
Manicura
Suposo que va ser tot just amb l’inici de l’adolescència i el descobriment del sexe salvatge i sense perdó que es té abans dels 18.
Saratoga té nom de Burdell
Avui parlant amb el David, m’ha recordat que ben a prop del Saratoga de Castelldefels hi havia el Riviera, “y más allà la muerte” com deia el refràn.
Washington, 21.754 pasos buscando la Luz.
Washington me ha parecido aburrida, pretenciosa, un lugar que debe de estar lleno de garrapatas y perdedores, el primer sitio junto a la Plaza Tetuán de Barcelona, Santa Coloma, y Ibiza, donde no iría ni muerto de hambre a vivir.
Cleveland no está en el Mapa
Llegué enfermo y con fiebre y me voy sano y con tos, pero lo más importante, dejo Cleveland feliz de haber compartido un dia con los Villoriings que emigraron hace ya dos años a Estados Unidos. Fue como siempre, y esto es lo importante
Montreal, 6 horetes i un refredat.
quan et passeges per el centre llegint la historia dels primers pobladors europeus, penses que aquesta gent devia de tenir una vida de merda, i que les privacions deurien ser màximes. Maisonneuve crec que es diu s’hi va quedar amb unes 600 persones, i allà hi van construir le Mont Royal,
Una buena manera de volar
La verdad es que empezar una prowein asi, siempre promete. Notas en el avion camino a munich escala a dusseldorf. Que le haremos, ultima parte del trayecto upgraded, y con ganas de llegar. Por delante tres dias donde sembrar para el resto del año. Espero no tener que disparar a nadie, en Reno.
Seattle con Freddie.
He comido cod fish, como no podía ser de otra manera, en el restaurante de la esquina donde por dos sonrisas y una copa de rosado no han pestañeado en clavarme 50 pavos.
Nova York, la Ronya i la Mort
i després ells, potser d’esbiaix en algun moment de lucidesa, et veuen, però no sé si et miren. És aquest esguard permeable, transparent, que no existeix.
Westville
Se que a la meva amiga Marta li encantaria que ara estigues bebent vi amb ella i el Guille a la planta 24, pero sempre que arribo, i despres de tantes hores d’avio, em cal retrobar-me, re-veure’m. Desfer maletes per els propers 6 dies a NY, penjar camises, i tornar a aprendre com funciona el…
Upgraded
Almenys no es fa tant dur si es viatja amb espai.
Quasi a punt per tornar….
Suposo que l’habitació et semblarà petita, i suposo que nosaltres provincians.Trepitjes el carrer d’una manera diferent i transpires ja alguna cosa que pocs a la teva edat tenen.
Nova York
Nova York em reb amb finestres brutes.
Parole, Parole, Parole
La revolució dels somriures i de les iaies i iaios posant llaços i anant a manis amb samarretes de coloraines, al sector 3f, o ves a saber no té cap sentit. Entenc que sigui la més pacifica, però cada cop tinc més clar que hauríem d’haver tirat cap una acció més directa
New York…
El centre del Imperi és cada cop més bestial, més violent dintre de la perfecció, més sofisticadament decadent, i com tot el que és brutal, decadent i sofisticat, crea una addicció difícil de suportar.
Roma sense tu.
D’aquí a tres dies tornaré a ser a Roma, miro la guia que he comprat i crec que no em cal, en Santacana es pensava que no l’escoltàvem, però si que ho fèiem, i el que és pitjor: ell quedarà per sempre gravat a la ciutat eterna, per tota una generació.
+ Bretagne
Lo de las R s’ho devien inventar els que no volien veure segons qui menjar ostres a l’estiu “au bord de la mer”.
La pointe des Espagnols
Les he comprat sol com un mussol a la boqueria i també molt ben acompanyat, companyia que a cops em manca molt.
Crozon Morgat
M’he quedat mirant la platja i no he vist a la Bardot, però afortunadament ahir vaig trobar un llibre amb moltes fotos d’ella. La Bardot era la Bardot. No es pot dir més alt ni més clar. Soc un fetitxista de tot el que és Francès.
New York….
Potser a l’alçada de NY hi posaria Alella, Tokyo, i sobretot la plaça del Diamant, lletja com un pecat però el lloc on la meva ex va fer-me el meu primer petó.
Fusos horaris
Els viatges llargs costem dues arrugues (i tres), però és veritat que anar-hi de tornada, malgrat tot el que vol dir això, ajuda
Next Stop…
Sempre deia: “que vida más siniestra la nuestra Jorge!”
Del Perú a Alella…
Avui el meu fill, en Max, em preguntava què em feia por de veritat i jo li deia que morir lluny dels arbres del Jardí que es van plantar amb mi al davant tots ells, era el que m’aterrava; això i no poder assegurar-li a ell que podria desitjar una mort tant bonica com la meva.
Turbulencies a Islandia…
Jo crec que aquell cop, em vaig recordar de les misses del Pare Manel a les monges (ara (Germans Tries i Pujol), (millor hauria estat un multicine i una hamburgueseria) això ho tindrem a la Miralda, mes aviat que tard.
