Etiqueta: alella

Violeta

El dia que vas neixer, vaig entendre
que el meu cor perdia una part de la seva llibertat
per lluitar per la teva.

Un dia més sense flotar

Un cop dins, el silenci, no he mort, i el cor em continua bategant amb força. Em quedo sota l’aigua una bona estona, una apnea digne de estudi per l’edat que tinc

Las primeras veces

Este año es esto: es el año de las primeras veces, y quizás también el de las segundas oportunidades, sentimientos que no creías renacen
súbitamente en ti.

Alella – Covid-19. La rentrée…

Per la resta, estic content de haver tornat, cada cop trobo més raons, essencials i irrefutables, per tornar a la rectoria, o en copetti, la llebre i els meus nous amics del poble, per bé que no m’esperen, estic convençut que troben a faltar algú tan amable, tropical i si més no educat, com jo.

Farewell Lluis

La mort, ens dona tocs d’atenció, com una ruleta russa on simplement sempre son els bons que perden, perquè juguen amb el més preuat que tenen, que és una vida plena.

Birkin vs Costurera= Birkin

El món que ens envolta, de “prima” dones en transit, adulacions servils a demòcrates esdevinguts cacics, fa pena, fàstic i cansa. Sembla que la gent te necessitat dels seus títols i activitats per reivindicar les seves misèries i tristes realitats, però el què és pitjor és que potser tots tirem cap allà.

Abandó, Alella.

Alella, vista la Rectoria, em sembla massa urbana, massa reivindicativa, amb molts perfils pobres, i altres que a la meva edat ja no m’interessa conèixer

Parole, Parole, Parole

La revolució dels somriures i de les iaies i iaios posant llaços i anant a manis amb samarretes de coloraines, al sector 3f, o ves a saber no té cap sentit. Entenc que sigui la més pacifica, però cada cop tinc més clar que hauríem d’haver tirat cap una acció més directa

New York…

El centre del Imperi és cada cop més bestial, més violent dintre de la perfecció, més sofisticadament decadent, i com tot el que és brutal, decadent i sofisticat, crea una addicció difícil de suportar.

New York….

Potser a l’alçada de NY hi posaria Alella, Tokyo, i sobretot la plaça del Diamant, lletja com un pecat però el lloc on la meva ex va fer-me el meu primer petó.

Cosas del dia 23

En fin, me centraré en ser autónomamente feliz, en pensar que tengo que escribir este siempre complicado resumen del año, en comer bien, y en beber mejor,

Bancs d’Alella…

Els bancs tenen aquella cosa extranya que quan hom hi seu tot sol, ningú el molesta i també que quan un hi seu amb parella sempre s’acaba la historia amb un petó o un adeu

Estius a Alella…

Alella es convertia Juliol i Agost en una olla de grills on el poble recobrava de sobte una vida que els alellencs els costava d’acceptar amb tots els domingueros que pujàvem de Barcelona per quedar-nos fins vora tocar mitjans de setembre

Plou.

Si abans a l’estiu tota cuca vivia, darrerament la sensació és mortal.

La taula del fons…del Cafè.

Al cafè on m’han citat els lavabos també hi son al final del local, però afortunadament jo no pertanyo a la família Tattaglia

Escola Fabra Alella: Aparcar o no Aparcar, this is the question.

Los Otros es un concepto que no entra en nuestro cerebro, desde el que se para en el paso cebra y deja salir a sus hijos, hasta el que aparca su coche en la plaza de inválidos porque su hija tiene gripe. Tenemos los que aparcan en tercera fila, los que se suben a la rotonda, y los que se quejan, a gritos, a la policía que los multa. El enjambre.

Quant costa?

La llicencia online de word per un mes de prova: es gratis.

Lacònics a Alella?

Però avui, gracies al meu Saludat per Urbanisme i al company Cargol, he rellegit i redescobert d’on prové el Laconisme.

Asman en Alella = 10€. Refugiado?

Asman entiendo es un refugiado. Asman no pide ayuda a nadie. Asman es ilegal. Asman no esta en el sistema de refugiados. Asman es transparente. Asman no existe. Asman tiene unas bambas nuevas, y un jersey. Asman es el hombre invisible. A mi como alcalde, el mío, me gusta. Pero el sistema es básicamente UNA MIERDA. No me pregunto pues por las piezas del sistema.
Nadie hará nada por Asman. Oi? Asman gana para vuestra información 0,78 euros la hora

L’Escola Fabra dona SANG

Amb una bossa de sang es podrien salvar tres vides i nosaltres voldríem salvar-ne moltes més. CADA GOTA COMPTA!

Institut D’Alella: portes obertes.

La biblioteca m’ha semblat el lloc més agradable. Havien pintat les parets de groc i la fortor a rotavirus d’estomac, pol·lucions nocturnes, i joventut no hi era.

L’oblit com a darrer regal.

Potser és per aquesta raó que morir deu ser espantós, per la consciencia de vida mateixa que cadascú de nosaltres tenim.

Realment falta 1 mes? I després?

Dubto que facin una DUI, dubto que facin res més que tornar a catalitzar tot aquest descontentament que ja fa anys que traginem, en una altre mega paranoia en forma de V de venjança, o en forma de G de Gi…….S

Post Mortem de la Sra.Cargol, (Mercè para los amigos)

La gente aplaudiendo, “festa i xerinola”, mientras un ligero olor a barbacoa se apodera de la plaça del poble (Alella, el pueblo con una renta per capita del copón, una tasa de paro negativa, y sobretodo containers nuevos a punta pala) (ah y fibra) (menos para la Estrella Esteve que mola oírla quejarse).

Post Mortem de Al Fenici.

En fin, tampoco hay para tanto, como habré sido alcalde ya me habré puesto yo mismo el nombre a una calle, cambiaré el nombre de mi calle y le pondré el mio, y juro y prometo que también habré cambiado el nombre al Gimnasio del pueblo, (antro de perversión y hongos) por el de Gimnasio Andreu Francisco.

A la mierda las Monas y Vivan los canelones!

abuela Antonieta, madre de mi madre, y digamos que algo tacaña en general, y con un gusto pésimo para los pasteles y unas manos de santa para “las costelletes de cabrit arrebossat y los canalones” que en mi caso estos últimos siempre he comido desde niño y hasta el mismo día que me muera, con cucharita de postre.