A mi, recordo el que em vas dir el vespre abans, quan junts a la cuina ens vam beure la darrera cervesa, mai hauria pensat que ho creiessis. Recordo que se’ns van escapar als dos unes llàgrimes, però després vam continuar rient.
Categoria: Cosas que no me gustan
Penélope, muerta de Jetlag
Penélope no deja ni hijos ni familia próxima, excepto a mi padre que se ha quedado un poco triste.
NOMADLAND
La misèria americana en tota regla. La misèria també existeix en aquest país on sembla que tot llueix.
El Taxista Sirio y el amor… reflexiones.
El amor a lo mejor es un poco esto, un barco sin rumbo a merced de las corrientes, a lo peor un barco a merced de una corriente en rumbo a una colisión segura.
Lord Jim
Mai hauria dit que la teva mort m’esbudellaria d’una manera tant absurda i brutal.
Paseando a Mister Jim
porque al fin y al cabo paseando a Mister Jim te das cuenta que la vida es eterna, aunque no sea verdad para nadie más que para él.
Capitol 1, d’una altra vida.
Escric enfrontar s’hi perquè és una guerra, sense treva, on ningú dorm bé i sobretot el que es és pitjor: tothom té raó, i tothom hi perd. Consell del dia 1: tothom hi perd.
NIKSEN i la Boira
El treballador de la SEAT que es queixa de les deslocalitzacions es compra els texans a Inditex a 10 euros, fets a xina per nens
Dies en que et vols morir
La meva zona de confort dels dissabtes és diferent, ha canviat, s’acosta més avui a un purgatori que no pas a un infern, i la latencia de la possibilitat d’un nou paradís és present.
Le desespoir est assis sur un banc
Quin es el grau de desesper que et porta a una solitut tant gran.
Plorem plegats, però que no es noti!
Fa tant de temps que ens coneixem, que veure’t plorar o pensar que ho fas pot arribar a trencar el meu posat d’arrogant professional.
Gràcies . Gracias
(version en castellano al final)
“Jo tenia un amic que es deia Puig que sempre…” i Aleshores la corda s’estira i els teus ulls blaus continuen dins una historia on ja no hi som, que som capaços de verbalitzar
2020 – Fuck you Carpathia.
Què estrany escriure que aquest any ha estat excepcional, però ho ha estat. Excepcionalment trist, excepcionalment intens, excepcionalment desafiant, potser a vegades fins i tot un any d’alguna manera feliç.
Dilluns al sol
però m’aferro a les llagostes de la peixera del restaurant del Titanic: que s’enfonsés va ser tot un miracle i una salvació per elles.
Somos Monarquicos! (o no)
Sabíamos que era un corrupto, que era un adultero ligero de cascos, que vivía del momio (y gracias a él si pensamos en Francisco Franco Generalísimo de España), que cobraba comisiones y que su vida más que disipada era de un sin-freno tremendo a nuestra coste.
Covid-19. Is the end of the world, Canvi de paràmetre
I llegeix algun llibre d’en James Wesley, si et quedes amb un 10% la palmaràs igual, però ho faràs amb dignitat, i no amb cara de imbecil.
Depende…
Teniem tots els números per acabar en una cuneta, i encara pot passar però clar…. todo depedende! I resulta que ens morim de coses xungues patètiques i que ens fan reflexionar de com vulnerables serem, som, i sobretot erem
Alella – Covid-19. La rentrée…
Per la resta, estic content de haver tornat, cada cop trobo més raons, essencials i irrefutables, per tornar a la rectoria, o en copetti, la llebre i els meus nous amics del poble, per bé que no m’esperen, estic convençut que troben a faltar algú tan amable, tropical i si més no educat, com jo.
Covid-19. Un puto arrogant.
Fa por morir quan tens allò que diuen la gent gran: coses al teu càrrec. Normalment son nens, dona o deutes. No tinc deutes, tinc nens.
Farewell Lluis
La mort, ens dona tocs d’atenció, com una ruleta russa on simplement sempre son els bons que perden, perquè juguen amb el més preuat que tenen, que és una vida plena.
Escapa, marxa si vols, VIU.
La complicitat mor de set,
més ràpid que una flor,
un dia hi és al dia següent
no ho saps.
Els Estralls del Temporal Glòria
veig flotar la palmera a la piscina tot pensant que li dona un to de no sé què, ben tropical al que el meu avi hauria anomenat: la bassa del jardí
Mi Encargo.
M’he tornat a trobar còmode amb el que dic i penso, i, encara que ella continua essent prudent, la meva indulgencia extrema sembla captenir-la.
Els propers 10 anys
Els propers 120 mesos m’enfrontaré a molta solitud, a molts silencis i a moltes esquenes enlloc de cares.
Canalons
Desar el llibre electrònic a sobre la taula i mirar com es fan els canalons, escoltar fados i imaginar-me la meva família, germans i mare, sopant a casa mentre no hi som. Els canalons em porten a un nadal molt antic quan per Sant Esteve en menjàvem a casa la meva avia, la Iaia Antonieta….
Que sola te vés..
Y que no sepa quien eres o que en tu olvido me olvide de mí.
Fornite, Barricadas, e Independencia
Entiendo el subidón, yo también tenia 16 años cuando me afilié a un sindicato de estudiantes, pero antes, leíamos mucho más.
*Sense Paraules
Sense Paraules, en un silenci obligat,
Que més enllà serà mutilació i oblit.
Aureli.
Recordo que tornava a casa i li deia a la meva dona: m’he trobat a l’Aureli, eternament jove!
Ets un racista.
Tots tenim fills i filles, i tots vulguis que no tenim por. La por crec que és consubstancial a la paternitat o maternitat i lluitar contra aquesta la nostra ultima obligació com a pares.
