J’entreprends donc, avec la certitude la plus tranquille,
un chemin vers toi — aveugle, mais sûr.
Categoria: Cosas que me gustan
Pare
A mi, recordo el que em vas dir el vespre abans, quan junts a la cuina ens vam beure la darrera cervesa, mai hauria pensat que ho creiessis. Recordo que se’ns van escapar als dos unes llàgrimes, però després vam continuar rient.
Aterrant al Japó.
Desembarquem al Japó i els nens de sobte ja entenen que aquest país es diferent, que es una altre lliga i que realment cal acceptar-ho o odiar-ho.
Corea dia 3
Ens hem comprat un paraigües contra el sol, la Vio i jo, i el Max es passeja dient que no té calor. Me’l miro amb enveja infinita
L’amor brolla
Aquest any, esta essent un any d’amor. Un amor estrany, mut, vibrant.
Violeta
El dia que vas neixer, vaig entendre
que el meu cor perdia una part de la seva llibertat
per lluitar per la teva.
Dema és Sant Jordi, Oh my God!
Però em dic Jordi, i faig els anys el dia després, el que fa que la meva vida aquesta setmana sigui un calvari per moltes raons.
El Taxista Sirio y el amor… reflexiones.
El amor a lo mejor es un poco esto, un barco sin rumbo a merced de las corrientes, a lo peor un barco a merced de una corriente en rumbo a una colisión segura.
El Aquí i el Ara….
L’immediatesa i sobretot el decidir constantment fa de nosaltres essers fluctuants, fràgils i sobretot efímers. Però viure com si ho fóssim, efímers, ens fa eterns.
Volviendo…
Prometo hablar de amor, no meterme mucho con el alcalde y deleitaros o no, con mi día a día. me gustaría que se convirtiera en un blog de frutería, o un apunte diario de las putadillas y las sonrisas de esta vida.
“full time” pare
Ara potser algú dirà: Osti tu! Quin pare de merda! Però no és això.
Mañanas de Mayo y luz
Podría aun viciarme a tu forma de mirar, y de hablar y de callar y de andar.
…del 2023 cap al 2024
Tancar-se és tirar el temps per la finestra, i de fet en aquesta vida sols tenim això, el temps i als altres.
Atenas de Ida y vuelta
¿Sabéis esa sensación de que no hace falta explicarse mucho con ellos para saber cómo te van a respirar? Pues eso.
Hombres G, (con G de gerundio).
un tipo se desploma mientras suena lo de que el “marcapasos le anima el corazón”, lo meten en una camilla y con un tipo encima de él, practicándole una RCP en toda regla mientras lo evacuan
Un dia més sense flotar
Un cop dins, el silenci, no he mort, i el cor em continua bategant amb força. Em quedo sota l’aigua una bona estona, una apnea digne de estudi per l’edat que tinc
Las primeras veces
Este año es esto: es el año de las primeras veces, y quizás también el de las segundas oportunidades, sentimientos que no creías renacen
súbitamente en ti.
50
La vida ens fa vells i a vegades millors, però no desfà la essència.
Manicura
Suposo que va ser tot just amb l’inici de l’adolescència i el descobriment del sexe salvatge i sense perdó que es té abans dels 18.
Caminar del bracet
Amb el temps hi he anat molt del bracet, primer amb les meves novies i després amb la que ara és la meva ex-dona, i desde quasi que quan va començar a caminar, amb la Violeta.
Montse, dinem?
A casa aquesta era una frase que em repetien sempre: Com pots perdre el temps miserablement d’aquesta manera.
Capitol 1, d’una altra vida.
Escric enfrontar s’hi perquè és una guerra, sense treva, on ningú dorm bé i sobretot el que es és pitjor: tothom té raó, i tothom hi perd. Consell del dia 1: tothom hi perd.
Dies en que et vols morir
La meva zona de confort dels dissabtes és diferent, ha canviat, s’acosta més avui a un purgatori que no pas a un infern, i la latencia de la possibilitat d’un nou paradís és present.
Els primers dies de les nostres vides
La solitud dels amors que acaben i els fills que marxen i els gossos que moren prop teu, son proves que ens toca empassar
Tardes de Pandemia, avui.
Les tardes de pandèmia, de diumenges eterns set dies per setmana, eren tardes de lectura, de somriures amb la Violeta, i de bromes amb el Max.
Covid-19 La Vacuna.
Esto de la vacuna es como lo de la primera comunión, una gran fiesta!
3 cops 16 anys.
Ara que tinc 16 anys per tercer cop, t’agafaré de la mà i provaré de passejar amb tu alguna tarda, et regalaré margarites i t’escriuré alguna carta.
Viure amb fervor.
Aquelles coses que diem que farem quan tiguem temps son exactament les que no fem mai.
Gràcies . Gracias
(version en castellano al final)
“Jo tenia un amic que es deia Puig que sempre…” i Aleshores la corda s’estira i els teus ulls blaus continuen dins una historia on ja no hi som, que som capaços de verbalitzar
